COTIF

El COTIF, molt més que un torneig de futbol

El Comité Organitzador del Torneig Internacional de Futbol Sub-20 (COTIF) naix després que l’equip juvenil de L’ALCÚDIA participara en el Torneig Internacional celebrat en la ciutat francesa de Bollene, França, l’any 1983.

Des del començament, naix no sols com un esdeveniment esportiu més, sinó que pretén anar més enllà i aglutinar l’entorn de la pràctica del futbol, que es convertix així en eix motor, el món de la cultura fomentant l’esperit de cooperació i de convivència entre les gents de distints pobles i cultures.

El Torneig no és flor d’unes setmanes a l’any que eclosiona en els 10 dies de trobades i competició i després es marcida en espera de l’arribada d’un altre any. Els membres del COTIF treballen tot l’any en la preparació de l’esdeveniment i des del mateix moment en què es posa fi al Torneig, l’últim dia, amb l’entrega de premis comença l’activitat de preparació del COTIF de l’any següent.

El Torneig s’ha convertit així en un esdeveniment d’especial importància per a tot un poble, L’Alcúdia, però també per a tota la comarca de la Ribera que espera ansiosa la presentació de l’esdeveniment esportiu estiuenc que els farà disfrutar de bon futbol, en quantitat i qualitat, en un ambient acollidor i distés que és el que oferix el ciutadà valencià.

En els ja més de 30 anys de funcionament, el resultat no ha pogut ser més satisfactori perquè en els 11 dies de COTIF la mitjana de públic assistent en la primera part de la competició és de 5000 persones i en els partits de semifinals i de la final, entre 7000 i 8000. Xifres que cal analitzar en la seua justa mesura quan la població de L’Alcúdia és aproximadament d’uns 12.500 habitants.

Inaguració COTIF

Però el Torneig també és un poc més que esport, també és cultura, divulgació, però també intercanvi i per això no es descuiden facetes tan importants com les espectaculars cerimònies d’inauguració i de clausura que pretenen mostrar en el marc de la competició aspectes de les nostres tradicions i la nostra particular manera de ser. Per a això hem tingut la sort de comptar amb extraordinàries persones i dos grans artistes de la coreografia com són Enric Gimeno i José Tomás Cháfer.

El cartell anunciador de l’esdeveniment, que després serà apegat per tots els racons de la Comunitat Valenciana, cada any és encarregat a un pintor de fama de la comarca: Manuel Boix, Adriá Pina, Rafael Armengol, Rafa Tormo, Oreto Creua, Isaac Blasco, José Martínez, Enric Solves, Paco Castelló…

S’han organitzat exposicions i representacions plàstiques vinculades amb l’esport que s’han traslladat del camp de futbol a la Casa de la Cultura agermanant així els dos àmbits de la formació humana: el cos i la ment. Inclús se n’ha anat més enllà i s’han portat al carrer i a les places estes representacions plàstiques perquè s’implicara tot el poble.

Premis COTIF

Actualment el COTIF compta amb un torneig sub-20 a què vénen els millors equips de la categoria de tot el món, un torneig per a jóvens promeses i des de fa alguns anys un torneig de futbol femení amb equips molt prestigiosos.

Tot açò ha convertit el COTIF L’Alcúdia en el Torneig més important del món, en la seua categoria, si exceptuem els oficials de la RFEF, de la UEFA o de la FIFA.

Monuments d'Alzira

Monuments d’Alzira: recorregut per la capital de la Ribera Alta

Alzira és una ciutat de la província de València, a la Comunitat Valenciana. És capital de la Ribera Alta i compta amb 44.488 habitants. Hui vull parlar-vos dels principals monuments d’Alzira.

A pesar de les greus pèrdues que la ciutat ha patit al llarg de la Història en el seu patrimoni cultural, Alzira encara oferix una interessant riquesa monumental, localitzada principalment en la Vila o centre històric, hui bé d’interés cultural en constant recuperació, en el que destaquen el principal temple urbà, l’arxiprestal de Santa Caterina i la Casa Consistorial (monument nacional). Són també d’interés la Creu Coberta gòtica i el cinturó murallat.

Monuments d’Alzira:

Ajuntament d'Alzira

  • La Creu Coberta. La llegenda que Jaume I el Conquistador va morir en el lloc on s’emplaça la creu, mentres era traslladat a València, fonamenta per a alguns la seua construcció en honor del monarca. No obstant els historiadors situen la seua mort en la residència que el rei tenia a Alzira, considerant la creu com un símbol de la conquista de la ciutat per a la civilització cristiana- occidental. És un dels principals monuments d’Alzira.
  • La Cova o Torre de les Meravelles es troba en la partida de Vilella d’Alzira, prop del límit amb el terme municipal de Carcaixent. Esta cova té la peculiaritat de posseir una torre quadrangular erigida en 1912 per a tancar i controlar el seu accés.
  • El Monestir de Santa Llúcia, també conegut com Convent dels Llúcies, és un conjunt conventual renaixentista, erigit durant el segle XVI a Alzira, del que subsistixen el claustre i la nau i la fatxada de l’església. Un dels monuments d’Alzira fonamentals.
  • Ajuntament. Edifici del Segle XVI. Ocupa un palau d’estil gòtic- renaixentista, típic de les mansions valencianes, construït entre 1547 i 1603. En 1930 va ser declarat Monument Nacional. L’Arxiu Municipal d’Alzira, custodiat en esta Casa Consistorial, conté alguns dels més valuosos llegats documentals de la Comunitat Valenciana. Entre la documentació que guarda destaca la sèrie de pergamins de la Cancelleria Real, la col·lecció dels Llibres dels Actes dels Jurats i Concell, el repertori de Protocols Notarials, els Padrons de la Séquia Real del Xúquer, i el més valuós, el còdex miniat del segle XIV “Aureum Opus Privilegiorum Regni Valentie”, que conté un registre de privilegis. Està datat en 1380, si bé en els segles segles XV i XVI se li van afegir més privilegis.
  • Església arxiprestal de Santa Caterina. Este edifici data del segle XIII. Construïda sobre la mesquita major la seua actual arquitectura és d’estil barroc. La seua portada va ser realitzada per Gaspar Díez en 1692. És la seu de l’Arxiprestat d’Alzira, cridat de Sant Bernat Màrtir (Sant Bernat Màrtir) , dins de l’arxidiòcesi de València.

Estos són per a mi, natural d’allí, els principals monuments d’Alzira. Espere que vos animeu a visitar-los.

Futbol femení

El COTIF debat sobre futbol femení en una taula redona

El COTIF va ser una de les primeres institucions potents a apostar fa ja anys pel futbol femení. Va començar a celebrar un campionat que de comarcal es va transformar en internacional, sent guanyat en els últims anys per formacions com el FC Barcelona, Athletic Club o Betis. Per la Ciutat Esportiva dels Arcs han passat equips d’Amèrica, África i Europa i per al pròxim estiu està confirmada ja la presència de tres dels millors quatre equips de la lliga espanyola (l’Atlètic de Madrid, el València CF i el Llevant UD) i de la selecció nacional del Marroc.

Valencia al Cerro del Espino

L’oferta es complementa ara amb una de les taules redones més completes que s’han celebrat en la història del futbol femení. El COTIF reunix el seleccionador nacional d’Espanya i representants del món arbitral, Atlètic de Madrid, València i Llevant en una taula redona sobre el futbol femení.

En l’Alcúdia, es concentraran algunes de les representants més importants del futbol de dones, en un acte que buscarà confrontar quina és la situació de l’esport rei de dones, quines són les perspectives de futur i quins canvis han succeït en els últims anys. Per a això es comptarà amb la presència, res més i res menys, que de l’entrenador de la Selecció Espanyola Femenina, Jorge Vilda, així com també de l’entrenador de l’equip actual líder de la lliga espanyola, l’Atlètic de Madrid d’Ángel Villacampa.

A més, el comité organitzador del COTIF ha invitat les coordinadores generals del València CF femení, Marina Gassent; i del Llevant UD, Rosa Castillo; mentres Tatiana Comino aportarà la perspectiva arbitral, després d’any d’experiència en els terrenys de joc. Amb tot, es completarà una important taula de debat que abraçarà els principals temes en lliça d’un esport en expansió, cada vegada més practicat i també més respectat.

Valencia y Llevant

La taula redona portarà per títol “El futbol femení a debat”. Segons el president del COTIF, Eliseu Gómez: “El torneig que organitzem porta ja molts anys apostant perquè les dones compten amb els mateixos drets que els hòmens en el món del futbol, tantes vegades aparador de la vida. Pel nostre campionat han passat jugadores de primer nivell com Irene Paredes (que ara està en el PSG) o Alèxia Putellas, que continua donant moltes alegries al FC Barcelona. El pròxim campionat que es jugue a l’estiu serà el més important que s’haja disputat mai ja que a l’Atlètic de Madrid, València, Llevant i El Marroc es va a sumar dos equips més de primer nivel”.

Sense cap dubte, serà un gran acte per a destacar el gran nivell actual del futbol femení a Espanya. A més a la Comunitat Valenciana podem presumir de tindre dos equips entre els quatre primers classificats de la Lliga Espanyola.

Si tu també jugues al futbol, te recomane les ofertes de Nike per a comprar la teua equipació.

L'Hospital de la Ribera

L’Hospital de la Ribera, referent nacional en implante coclear

Més de 150 pacients de l’Hospital de la Ribera (Alzira) han superat la seua sordera bilateral profunda gràcies a l’implante de l’audiopròtesi coclear. la Ribera és, actualment, un dels hospitals públics d’Espanya amb més experiència en la col·locació d’este sistema auditiu.

Esta tecnologia suposa un gran avanç en la qualitat de vida de les persones que, a causa de la seua pèrdua auditiva severa, han de portar un dispositiu auditiu. Amb ell, els pacients, no sols recuperen la capacitat de sentir, sinó que també recuperen qualitat de vida, al fer més fàcil la seua integració tant a nivell social com laboral.

Així mateix, l’implante coclear també està indicat en xiquets que naixen amb una pèrdua d’audició profunda, cosa que ocorre en 1 de cada 1.000 naixements. Segons els experts, els xiquets poden rebre l’implante entre el primer i segon any de vida, amb el consegüent benefici per al seu desenrotllament futur.

L’implante coclear és un dispositiu electrònic amb què els senyals acústics es transformen en impulsos elèctrics que estimulen el nervi auditiu i envien el so al cervell. Quant a la implantació, es tracta d’una cirurgia molt senzilla que es du a terme amb anestèsia general; a més, esta cirurgia compta amb un postoperatori ràpid, confortable i tot just dolor. El pacient només requerix d’ingrés hospitalari d’1 dia, després del que pot tornar al seu domicili.

En la implantació de l’audiopròtesi coclear participa un equip professional multidisciplinari compost per otorinolaringòlegs, pediatres, radiòlegs, psiquiatres, neurofisiólogos, logopedes i audiólogos.

El Servici d’Otorinolaringologia de l’Hospital Universitari de la Ribera és una referència nacional en l’implante coclear; per això, pacients de tota la Comunitat Valenciana acudixen a este centre fent ús de la lliure elecció d’especialista i centre.

A partir de hui, una vegada que ja hem conegut les peculiaritats de la nostra comarca, començaré a comentar-vos algunes notícies importants per als nostres pobles. Hui hem començat amb l’Hospital de la Ribera d’Alzira.

Carcaixent

Carcaixent, la capital de la Vall d’Aigües Vives

Carcaixent és un municipi espanyol de la província de València, Comunitat Valenciana, pertanyent a la comarca de la Ribera Alta. Té una població de 20.479 habitants.

El terme municipal se situa entre el marge dret del riu Xúquer, la Vall d’Aigües Vives i les Muntanyes del Convent. La ciutat de Carcaixent és el nucli més important del municipi, que a més li dóna nom.

Pel que fa a l’orografia, cal dir que és regada pel riu Xúquer i pels seus afluents Magre, Verd i Barxeta, i també per la Real Séquia de Carcaixent. El terme és majorment pla, i s’estén per la unitat geogràfica que forma la vall del Xúquer.

En el terme municipal de Carcaixent es troben també els següents nuclis de población:Barraca d’Aigües Vives i Cogullada.

Història de Carcaixent

Ermita de Sant Roc

Hi ha antecedents prehistòrics d’una població molt antiga, des de l’època neolítica, especialment de restes ibèriques i romans. Siga com siga, la localitat de Carcaixent té el seu origen en una alqueria musulmana.

Durant el període de domini àrab, es va organitzar el territori i la població de manera dispersa en alqueries. Hi ha unes quantes alqueries documentades en el terme: la de Carcaixent, Cogullada, Ternils, Benimaclí, Benivaire, Alborgí… Totes estes formaven un conjunt territorial que es coneixerà després amb el nom de “Horta de Cent” o “Huerta de Carcagente”.

La conquista cristiana per Jaume I d’Aragó en el segle XIII i la posterior repoblació, van produir diferents canvis radicals en esta organització. Prompte va començar un procés de concentració de la població que va beneficiar al nucli de Carcaixent.

L’any 1266 tenia 60 cases i uns 250 veïns. Es va establir la parròquia en l’alqueria de Ternils, i d’esta manera, Ternils es va convertir en el centre religiós d’esta Horta de Cent. Per este motiu, es va construir ràpidament una bella edificació de pedra que es conserva actualment amb la seua estructura original (Ermita de Sant Roc).

Estos nuclis depenien de la vila d’Alzira, una de les més importants del Regne de València. Formaven part del seu terme municipal igual que altres poblacions (Algemesí, Guadassuar, etc.).

Esta situació de dependència va perdurar durant tota l’Edat Mitjana i part de l’Edat Moderna (fins al segle XVI. L’any 1348, la guerra de la Unió va afectar les alqueries, Carcaixent i Cogullada van ser cremades.

L’Edat Moderna va ser l’etapa més brillant, en la que la localitat va aconseguir la seua independència. A principis del segle XVI, l’any 1521, era un dels principals nuclis agermanats on tenien lloc lluites en els seus carrers. Es va produir un gran creixement econòmic a causa, sobretot, del cultiu de la morera i del comerç de la seda.

Paral·lelament, es va produir un gran creixement demogràfic, continuant el procés de concentració de població i intensificat, a més, per causes climàtiques (fortes inundacions) .

Esta localitat es troba més elevada geogràficament i tindria segurament un gran poder d’atracció. També allí es va traslladar la parròquia de Ternils (1572). I és en eixe moment, al separar-se d’Alzira, quan va assumir l’autonomia. El monarca Felip II va donar a Carcaixent el títol d’Universitat (1576) i poc després el títol de Vila Real, amb dret de vot en les Corts Valencianes, per mitjà de privilegis reals i amb el pagament previ de substanciosos.

En el segle XVII es realitza una obra de gran transcendència per a Carcaixent: la Real Séquia de Carcaixent, construïda entre 1654 i 1679, amb l’autorització del rei Felip IV, que arreplega les aigües del riu Xúquer des del terme de Sumacàrcer i es ramifica en tres quan arriba al terme de Carcaixent.

Gràcies a esta obra, es van posar les bases per al posterior desenrotllament econòmic d’esta Vila Real en el segle XVIII. En l’actualitat, la séquia (amb els seus tres ramals de la Vall, de la Coma i de Sant Roc) abastix d’aigües a 1.361 hectàrees de regadiu tradicional, segons xifres oficials.

Magatzem de Ribera

La guerra d’Independència va afectar la localitat, i va tindre lloc una batalla en què va nàixer la llegenda de la “Marquesita”, Mª Antonia Talens Mesquita (1783-1858) . El ferrocarril de València a Xàtiva va arribar l’any 1853, i en 1864 va començar a funcionar el tramvia Carcaixent-Gandía-Denia.

Al setembre de l’any 1911, els successos causats per la vaga contra la guerra d’África van produir un amotinament que va acabar amb la crema de l’ajuntament.

L’any 1916, s’independitza de la ciutat d’Alzira i se li concedix el títol de ciutat.

Ruta dels Monestirs de València

Ruta dels Monestirs de València, art i naturalesa

La Ruta dels Monestirs de València (GR-236) és una ruta religiosa i cultural inaugurada l’any 2008. Esta ruta unix cinc històrics monestirs tots ells situats en les comarques centrals de la Província de València al llarg de 90 km.

La ruta recupera antigues sengles històriques medievals entre els monestirs, així com sengles de muntanya, camins reals i rurals i antigues vies de ferrocarril. Té el seu començament en la ciutat de Gandia i finalitza a Alzira, travessant les comarques valencianes de la Safor, la Vall d’Albaida i la Ribera Alta. La ruta dels Monestirs de València es molt important per la comarca de la Ribera Alta.

Els Monestirs

Monestir Alfahuir

La Ruta dels Monestirs de València comprén la visita als següents monestirs, tots enclavats en la província de València, amb el següent orde de visita:

  • Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, a Alfauir: Fundat en 1388 per Alfonso d’Aragó el Vell, es troba a només 8 km de Gandia. És una de les construccions monàstiques més notables de la Comunitat Valenciana, fet que es veu accentuat per la gran diversitat estilística del conjunt, on destaca per la seua especial singularitat el seu claustre goticomudèjar, un dels pocs exemples d’art mudèjar de la Comunitat Valenciana. El Monestir va ser centre espiritual i cultural de la cort del Ducat de Gandia i de la comarca de la Safor. Posteriorment, en el segle XVI, el monestir tindrà la protecció de la família Borja.
  • Monestir del Corpus Christi, a Llutxent: Té els seus orígens en una ermita del segle XIII que va ser renovada en el segle XVIII. La construcció d’este monestir està vinculada al “Milagro dels Corporales” que, segons la tradició, va ocórrer en este lloc en el segle XIII. El monestir presenta edificacions de diferents èpoques, començant-se a alçar a partir del segle XIV.
  • Monestir de Santa Maria de la Valldigna, a Simat de Valldigna: Va ser fundat per Jaume II d’Aragó en 1298. Les seues dependències s’adeqüen al model tipus del Cister, amb dos punts neuràlgics: l’església i el claustre, al voltant dels quals girava tota la vida del monestir. Roderic de Borja i el seu fill Cessar van ser abats d’este edifici conventual. En ell destaquen especialment la porta real, el cenobi, la sala capitular i el claustre i el palau de l’abat.
  • Monestir d’Aigües Vives, a Carcaixent: Els seus orígens es remunten al segle XIII, encara que l’actual edifici va ser construït durant els segles XVI i XVII amb estils gòtic i barroc, si bé l’ala nord va ser conclosa en el segle XVIII. El monestir va pertànyer a l’orde dels agustins i custodiava la imatge de la Verge d’Aigües Vives, patrona de la ciutat de Carcaixent.
  • Monestir de La Murta, a Alzira: Antic cenobi de l’orde dels jerónimos situat en la Vall de La Murta, vinculat històricament a la família de l’Ambaixador Vich. Va nàixer sota la protecció de l’important Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, el prior, Fra De La Qual Domingo Lloret, i un grup de monjos van ser enviats a Alzira en 1401. En 1989 va ser adquirit per l’Ajuntament de la ciutat i des de 1995 es troba en fase de recuperació i restauració tant el convent-fortalesa com el seu entorn i reserva natural protegida.

Itineraris de la Ruta dels Monestirs de València

Itinerari

La ruta dels Monestirs de València pot realitzar-se a través de quatre itineraris específics i diferenciats:

  • A peu, per la senda de Gran Recorregut GR-236, preparada i senyalitzada per a la pràctica del senderisme.
  • Amb cotxe.
  • Amb bicicleta de muntanya, adaptada i senyalitzada específicament per a la pràctica de BTT.
  • A cavall, pel traçat IE-001 senyalitzat i homologat per la Real Federació Hípica Espanyola (RFHE) .

Tots els itineraris són diferents i no discorren exactament pels mateixos municipis; però tots els traçats passen per tots i cada un dels monestirs.

Vos animeu a conéixer la Ruta dels Monestirs de València?

La Murta i la Casella

La Murta i la Casella, paratge natural a la Ribera Alta

El Paratge Natural Municipal La Murta i la Casella, amb una superfície de 765,64 ha, es localitza en el terme municipal d’Alzira, en la província de València.

El paratge La Murta i la Casella és un dels enclavaments emblemàtics de la geografia valenciana, especialment en el que a la seua flora es referix. Es troba sotmés a un microclima molt favorable, amb temperatures suaus i un alt grau d’humitat. En estes condicions es desenrotllen unes formacions vegetals amb un alt grau de maduresa, amb la presència de fleixos de flor, carrasques, arç alb, bosquetes de llorers, alborços, llorers bords i murtes, espècie que dóna nom a un dels seus valls.

Hi ha una destacada presència de nombrosos endemismes de flora, igual que de rapaços d’alt valor ecològic com són l’àguila perdiguera i el mussol real.

Vall de la murta

El seu alt valor paisatgístic queda patent en les seues abruptes serres que flanquegen fèrtils valls, així com en la seua intensa carstificación, que dóna lloc a la presència de nombrosos avencs i coves, configurant un paisatge de gran bellesa que contrasta amb la plana litoral i la vall del riu Xúquer. Des dels pics del Cavall Bernat, la Creu del Cardenal, la Ratlla, o des de l’observatori forestal de l’ Ouet, pot divisar-se gran part de la Ribera Baixa i Alta.

De la mateixa manera compta amb un interessant patrimoni historicocultural en el que destaca la presència del conjunt historicoarquitectònic del Monestir dels Jerónimos, declarat Bé d’Interés Cultural (BIC) , amb nombrosos elements entre els que sobreïxen les ruïnes consolidades del Monestir, la Casa Senyorial (en l’interior de la qual es troba un jardí romàntic i la Capilla de la Mare de Déu) , el conjunt d’aqüeducte i basses, i una gelera.

Este paratge es troba enclavat dins de l’itinerari de la Ruta dels Monestirs de València, ruta monumental i cultural inaugurada en 2008, que travessa estes valls, visitant el Monestir de La Murta.

Vos anime a conéixer el paratge natural de La Murta i la Casella, que va ser declarat Paratge Natural Municipal per Acord del Consell de la Generalitat Valenciana de data 5 de novembre de 2004. Sens dubte, un dels paratges naturals més rics i bells de la Comunitat Valenciana.

Si encara no has visitat la Comunitat Valenciana, ara es el moment amb plataformes com Atrápalo i les seues ofertes.