Ruta dels Monestirs de València

Ruta dels Monestirs de València, art i naturalesa

La Ruta dels Monestirs de València (GR-236) és una ruta religiosa i cultural inaugurada l’any 2008. Esta ruta unix cinc històrics monestirs tots ells situats en les comarques centrals de la Província de València al llarg de 90 km.

La ruta recupera antigues sengles històriques medievals entre els monestirs, així com sengles de muntanya, camins reals i rurals i antigues vies de ferrocarril. Té el seu començament en la ciutat de Gandia i finalitza a Alzira, travessant les comarques valencianes de la Safor, la Vall d’Albaida i la Ribera Alta. La ruta dels Monestirs de València es molt important per la comarca de la Ribera Alta.

Els Monestirs

Monestir Alfahuir

La Ruta dels Monestirs de València comprén la visita als següents monestirs, tots enclavats en la província de València, amb el següent orde de visita:

  • Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, a Alfauir: Fundat en 1388 per Alfonso d’Aragó el Vell, es troba a només 8 km de Gandia. És una de les construccions monàstiques més notables de la Comunitat Valenciana, fet que es veu accentuat per la gran diversitat estilística del conjunt, on destaca per la seua especial singularitat el seu claustre goticomudèjar, un dels pocs exemples d’art mudèjar de la Comunitat Valenciana. El Monestir va ser centre espiritual i cultural de la cort del Ducat de Gandia i de la comarca de la Safor. Posteriorment, en el segle XVI, el monestir tindrà la protecció de la família Borja.
  • Monestir del Corpus Christi, a Llutxent: Té els seus orígens en una ermita del segle XIII que va ser renovada en el segle XVIII. La construcció d’este monestir està vinculada al “Milagro dels Corporales” que, segons la tradició, va ocórrer en este lloc en el segle XIII. El monestir presenta edificacions de diferents èpoques, començant-se a alçar a partir del segle XIV.
  • Monestir de Santa Maria de la Valldigna, a Simat de Valldigna: Va ser fundat per Jaume II d’Aragó en 1298. Les seues dependències s’adeqüen al model tipus del Cister, amb dos punts neuràlgics: l’església i el claustre, al voltant dels quals girava tota la vida del monestir. Roderic de Borja i el seu fill Cessar van ser abats d’este edifici conventual. En ell destaquen especialment la porta real, el cenobi, la sala capitular i el claustre i el palau de l’abat.
  • Monestir d’Aigües Vives, a Carcaixent: Els seus orígens es remunten al segle XIII, encara que l’actual edifici va ser construït durant els segles XVI i XVII amb estils gòtic i barroc, si bé l’ala nord va ser conclosa en el segle XVIII. El monestir va pertànyer a l’orde dels agustins i custodiava la imatge de la Verge d’Aigües Vives, patrona de la ciutat de Carcaixent.
  • Monestir de La Murta, a Alzira: Antic cenobi de l’orde dels jerónimos situat en la Vall de La Murta, vinculat històricament a la família de l’Ambaixador Vich. Va nàixer sota la protecció de l’important Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, el prior, Fra De La Qual Domingo Lloret, i un grup de monjos van ser enviats a Alzira en 1401. En 1989 va ser adquirit per l’Ajuntament de la ciutat i des de 1995 es troba en fase de recuperació i restauració tant el convent-fortalesa com el seu entorn i reserva natural protegida.

Itineraris de la Ruta dels Monestirs de València

Itinerari

La ruta dels Monestirs de València pot realitzar-se a través de quatre itineraris específics i diferenciats:

  • A peu, per la senda de Gran Recorregut GR-236, preparada i senyalitzada per a la pràctica del senderisme.
  • Amb cotxe.
  • Amb bicicleta de muntanya, adaptada i senyalitzada específicament per a la pràctica de BTT.
  • A cavall, pel traçat IE-001 senyalitzat i homologat per la Real Federació Hípica Espanyola (RFHE) .

Tots els itineraris són diferents i no discorren exactament pels mateixos municipis; però tots els traçats passen per tots i cada un dels monestirs.

Vos animeu a conéixer la Ruta dels Monestirs de València?

COTIF

El COTIF, molt més que un torneig de futbol

El Comité Organitzador del Torneig Internacional de Futbol Sub-20 (COTIF) naix després que l’equip juvenil de L’ALCÚDIA participara en el Torneig Internacional celebrat en la ciutat francesa de Bollene, França, l’any 1983.

Des del començament, naix no sols com un esdeveniment esportiu més, sinó que pretén anar més enllà i aglutinar l’entorn de la pràctica del futbol, que es convertix així en eix motor, el món de la cultura fomentant l’esperit de cooperació i de convivència entre les gents de distints pobles i cultures.

El Torneig no és flor d’unes setmanes a l’any que eclosiona en els 10 dies de trobades i competició i després es marcida en espera de l’arribada d’un altre any. Els membres del COTIF treballen tot l’any en la preparació de l’esdeveniment i des del mateix moment en què es posa fi al Torneig, l’últim dia, amb l’entrega de premis comença l’activitat de preparació del COTIF de l’any següent.

El Torneig s’ha convertit així en un esdeveniment d’especial importància per a tot un poble, L’Alcúdia, però també per a tota la comarca de la Ribera que espera ansiosa la presentació de l’esdeveniment esportiu estiuenc que els farà disfrutar de bon futbol, en quantitat i qualitat, en un ambient acollidor i distés que és el que oferix el ciutadà valencià.

En els ja més de 30 anys de funcionament, el resultat no ha pogut ser més satisfactori perquè en els 11 dies de COTIF la mitjana de públic assistent en la primera part de la competició és de 5000 persones i en els partits de semifinals i de la final, entre 7000 i 8000. Xifres que cal analitzar en la seua justa mesura quan la població de L’Alcúdia és aproximadament d’uns 12.500 habitants.

Inaguració COTIF

Però el Torneig també és un poc més que esport, també és cultura, divulgació, però també intercanvi i per això no es descuiden facetes tan importants com les espectaculars cerimònies d’inauguració i de clausura que pretenen mostrar en el marc de la competició aspectes de les nostres tradicions i la nostra particular manera de ser. Per a això hem tingut la sort de comptar amb extraordinàries persones i dos grans artistes de la coreografia com són Enric Gimeno i José Tomás Cháfer.

El cartell anunciador de l’esdeveniment, que després serà apegat per tots els racons de la Comunitat Valenciana, cada any és encarregat a un pintor de fama de la comarca: Manuel Boix, Adriá Pina, Rafael Armengol, Rafa Tormo, Oreto Creua, Isaac Blasco, José Martínez, Enric Solves, Paco Castelló…

S’han organitzat exposicions i representacions plàstiques vinculades amb l’esport que s’han traslladat del camp de futbol a la Casa de la Cultura agermanant així els dos àmbits de la formació humana: el cos i la ment. Inclús se n’ha anat més enllà i s’han portat al carrer i a les places estes representacions plàstiques perquè s’implicara tot el poble.

Premis COTIF

Actualment el COTIF compta amb un torneig sub-20 a què vénen els millors equips de la categoria de tot el món (molts patrocinats per marques com Nike o Adidas), un torneig per a jóvens promeses i des de fa alguns anys un torneig de futbol femení amb equips molt prestigiosos.

Tot açò ha convertit el COTIF L’Alcúdia en el Torneig més important del món, en la seua categoria, si exceptuem els oficials de la RFEF, de la UEFA o de la FIFA. Si vols visitar-ho, pots cercar ofertes en Vueling, Atràpalo o eDreams.

Monuments d'Alzira

Monuments d’Alzira: recorregut per la capital de la Ribera Alta

Alzira és una ciutat de la província de València, a la Comunitat Valenciana. És capital de la Ribera Alta i compta amb 44.488 habitants. Hui vull parlar-vos dels principals monuments d’Alzira.

A pesar de les greus pèrdues que la ciutat ha patit al llarg de la Història en el seu patrimoni cultural, Alzira encara oferix una interessant riquesa monumental, localitzada principalment en la Vila o centre històric, hui bé d’interés cultural en constant recuperació, en el que destaquen el principal temple urbà, l’arxiprestal de Santa Caterina i la Casa Consistorial (monument nacional). Són també d’interés la Creu Coberta gòtica i el cinturó murallat.

Monuments d’Alzira:

Ajuntament d'Alzira

  • La Creu Coberta. La llegenda que Jaume I el Conquistador va morir en el lloc on s’emplaça la creu, mentres era traslladat a València, fonamenta per a alguns la seua construcció en honor del monarca. No obstant els historiadors situen la seua mort en la residència que el rei tenia a Alzira, considerant la creu com un símbol de la conquista de la ciutat per a la civilització cristiana- occidental. És un dels principals monuments d’Alzira.
  • La Cova o Torre de les Meravelles es troba en la partida de Vilella d’Alzira, prop del límit amb el terme municipal de Carcaixent. Esta cova té la peculiaritat de posseir una torre quadrangular erigida en 1912 per a tancar i controlar el seu accés.
  • El Monestir de Santa Llúcia, també conegut com Convent dels Llúcies, és un conjunt conventual renaixentista, erigit durant el segle XVI a Alzira, del que subsistixen el claustre i la nau i la fatxada de l’església. Un dels monuments d’Alzira fonamentals.
  • Ajuntament. Edifici del Segle XVI. Ocupa un palau d’estil gòtic- renaixentista, típic de les mansions valencianes, construït entre 1547 i 1603. En 1930 va ser declarat Monument Nacional. L’Arxiu Municipal d’Alzira, custodiat en esta Casa Consistorial, conté alguns dels més valuosos llegats documentals de la Comunitat Valenciana. Entre la documentació que guarda destaca la sèrie de pergamins de la Cancelleria Real, la col·lecció dels Llibres dels Actes dels Jurats i Concell, el repertori de Protocols Notarials, els Padrons de la Séquia Real del Xúquer, i el més valuós, el còdex miniat del segle XIV “Aureum Opus Privilegiorum Regni Valentie”, que conté un registre de privilegis. Està datat en 1380, si bé en els segles segles XV i XVI se li van afegir més privilegis.
  • Església arxiprestal de Santa Caterina. Este edifici data del segle XIII. Construïda sobre la mesquita major la seua actual arquitectura és d’estil barroc. La seua portada va ser realitzada per Gaspar Díez en 1692. És la seu de l’Arxiprestat d’Alzira, cridat de Sant Bernat Màrtir (Sant Bernat Màrtir) , dins de l’arxidiòcesi de València.

Estos són per a mi, natural d’allí, els principals monuments d’Alzira. Espere que vos animeu a visitar-los.

Reserva online una ruta por Jaén y ahorra dinero

Uno de los mayores placeres de la vida es el hecho de realizar un viaje. Viajar te permite realizar diferentes actividades, puedes conocer a gente nueva, culturas distintas a la tuya o costumbres que nunca has visto. Hoy voy a mostrar una guía para disfrutar de Jaén.

La ciudad de Jaén cuenta con un panorama turístico escaso, recomendando además que no dediques más de uno o dos día. Durante esta guía te voy a recomendar una serie de lugares fundamentales, aunque te quiero animar a que sigas leyendo para embaucarte un poco en lo que es la ciudad y en lo que representa a través de los increíbles descuentos en actividades que puedes conseguir.

Ahorrar viajando es fácil

Si aún no has reservado tu alojamiento recomiendo hacerlo por medio de Booking. Recuerda que tienes con ellos cancelación gratuita. Pagas únicamente cuando estés en el hotel.

La ciudad de Jaén posee una amplia riqueza cultural debido a las influencias históricas que se han llevado con el paso de los Siglos en la ciudad. Un hecho especial es que la cuidad tiene tenebrosos cuestas, este hecho es debido a que se situada al pie del Cierro de Santa Catalina y hacen de la ciudad un especial encanto.

Quiero recordar y a mención de lo citado anteriormente el hecho de que Jaén históricamente ha tenido el paso de griegos, fenicios, romanos, visigodos y cartagineses. Por supuesto y especial mención tienen la aparición de los árabes en la ciudad, cuyos vestigios han quedado patentes y actualmente está latente su legado histórico. Estos son motivos importantes por los que ver Jaén. Aún hay más sigue leyendo.

Particularmente en Jaén cuando la visites notarás una sensación extraña ya que no es una ciudad especialmente turística pero si es una ciudad que engancha, por la amabilidad de sus gentes por el buen ambiente que puedes encontrar una noche de verano en cualquier terraza de un bar o restaurante.

Tú como viajero debes tener en cuenta que al sentarte en cualquier bar a tomar una cerveza o refresco tendrás una tapa sin abonar más importe por la misma, en algunos lugares es a elegir y en otros sigue un orden establecido para incorporar la tapa. Aunque esto ya te lo explicaré al final del post donde te explico los lugares donde comer en Jaén.

Visto lo visto y con todo mi cariño te digo viajero, que no te debes perder esta guía si quieres saber qué ver y visitar en Jaén por eso te quiero recomendar que nos sigas en este maravilloso y fascinante camino que te hará recorrer la capital del Olivo. No quiero pasar a detallar los lugares más importantes que ver en Jaén sin hacer mención al faraónico e inacabado proyecto del tranvía, Jaén es mucho más que eso.

En este post te voy a recomendar cada uno de los lugares que ver en Jaén ordenados por importancia. Cada sitio que visitar cuenta con un artículo interno que explica más detalladamente el lugar a visitar. Horarios, precios.  Te recomendaré también zonas de alojamiento y zonas donde comer. Al final de este artículo verás un mapa de la ciudad que te marca los puntos de interés que aquí explico. ¿A que esperas? Debes tener en cuenta que el turismo en Jaén es bastante disperso.

Recuerda tampoco no dejar de perderte las majestuosas ciudades patrimonio de la humanidad por lo que debes saber que ver en Úbeda y que ver en Baeza, imprescindibles cada una por sí sola. Podrás venir en cualquier temporada.

La Murta i la Casella

La Murta i la Casella, paratge natural a la Ribera Alta

El Paratge Natural Municipal La Murta i la Casella, amb una superfície de 765,64 ha, es localitza en el terme municipal d’Alzira, en la província de València.

El paratge La Murta i la Casella és un dels enclavaments emblemàtics de la geografia valenciana, especialment en el que a la seua flora es referix. Es troba sotmés a un microclima molt favorable, amb temperatures suaus i un alt grau d’humitat. En estes condicions es desenrotllen unes formacions vegetals amb un alt grau de maduresa, amb la presència de fleixos de flor, carrasques, arç alb, bosquetes de llorers, alborços, llorers bords i murtes, espècie que dóna nom a un dels seus valls.

Hi ha una destacada presència de nombrosos endemismes de flora, igual que de rapaços d’alt valor ecològic com són l’àguila perdiguera i el mussol real.

Vall de la murta

El seu alt valor paisatgístic queda patent en les seues abruptes serres que flanquegen fèrtils valls, així com en la seua intensa carstificación, que dóna lloc a la presència de nombrosos avencs i coves, configurant un paisatge de gran bellesa que contrasta amb la plana litoral i la vall del riu Xúquer. Des dels pics del Cavall Bernat, la Creu del Cardenal, la Ratlla, o des de l’observatori forestal de l’ Ouet, pot divisar-se gran part de la Ribera Baixa i Alta.

De la mateixa manera compta amb un interessant patrimoni historicocultural en el que destaca la presència del conjunt historicoarquitectònic del Monestir dels Jerónimos, declarat Bé d’Interés Cultural (BIC) , amb nombrosos elements entre els que sobreïxen les ruïnes consolidades del Monestir, la Casa Senyorial (en l’interior de la qual es troba un jardí romàntic i la Capilla de la Mare de Déu) , el conjunt d’aqüeducte i basses, i una gelera.

Este paratge es troba enclavat dins de l’itinerari de la Ruta dels Monestirs de València, ruta monumental i cultural inaugurada en 2008, que travessa estes valls, visitant el Monestir de La Murta.

Vos anime a conéixer el paratge natural de La Murta i la Casella, que va ser declarat Paratge Natural Municipal per Acord del Consell de la Generalitat Valenciana de data 5 de novembre de 2004. Sens dubte, un dels paratges naturals més rics i bells de la Comunitat Valenciana.

Si encara no has visitat la Comunitat Valenciana, ara es el moment amb plataformes com Atrápalo i les seues ofertes.

Magdalena, festa plena!!!

 

Y una vez que han terminado las Fallas de Valencia, en la Comunidad Valenciana, sin embargo, continúa la fiesta.

Efectivamente, la Comunidad Valenciana no se rinde ante la resaca fallera y en Castellón nos espera un fin de semana lleno de música, luz y color, como gusta a valencianos y castellonenses celebrar sus fiestas, a los que se unirán en San Juan los alicantinos con sus “Fogueres de Sant Joan”, recibiendo así a la primavera de la forma que tanto gusta a los habitantes de la Comunidad Valenciana: con mucho ruido y pólvora, música y, sobre todo, luz.

Quizás, de entre las grandes fiestas de la Comunidad Valenciana, las Fiestas de la Magdalena de Castellón sean las más desconocidas, ya que siempre quedan ensombrecidas por sus hermanas falleras, dada la proximidad de ambas festividades. Sin embargo, las Fiestas de la Magdalena nada tienen que envidiar a las Fallas de Valencia, ya que cuentan con un encanto propio y una personalidad que las individualiza, centrándose más en los aspectos tradicionales que en la espectacularidad de sus celebraciones.

En el propio origen de las Fiestas de la Magdalena se puede observar lo que indicamos, ya que en esta festividad se conmemora el traslado de la ciudad desde la colina de la Magdalena hasta la llanura litoral en 1251, lo que ya nos indica el especial sentimiento de los castellonenses en esta celebración y su carácter eminentemente popular y participativo. Así, uno de los primeros actos que dan inicio a las Fiestas de la Magdalena de Castellón es la “Cabalgata del Pregó” y la Romería a la Ermita de la Magdalena: con la primera, los castellonenses dan inicio a las fiestas con una cabalgata que ilumina la noche de Castellón con trajes típicos y figuras mitológicas e históricas; con la segunda, los castellonenses rinden tributo a su historia el tercer domingo de Cuaresma, desplazándose en romería hasta la Ermita de la Magdalena, portando unas largas cañas rematadas con una cinta verde (de ahí que también se la conozca como “Romeria de les Canyes”, con lo que rememoran el traslado de la ciudad a la costa.

Tras la “Romeria de les Canyes” tiene lugar el regreso (“La Tornà”) a la ciudad de Castellón, tras la cual se celebra el impresionante desfile de “Les Gaiates”, un alarde de ingenio, creatividad, luz y belleza en el que desfilan por las calles de Castellón unas carrozas en forma de gayatas que compiten entre si por ver cuál obtiene el premio a la mejor iluminación, diseño e ingenio, recordando con ello a los faroles utilizados por los primitivos castellonenses cuando descendieron de la montaña para establecerse en la Plana. En el recorrido de este desfile intervienen 19 comisiones festeras, entre las que se incluye la del Ayuntamiento de Castellón, llenando la noche castellonense de luz y color, acompañada de música y del calor y emoción de los castellonenses. Al día siguiente, por la noche, se encenderán todas las “Gaiates” de una en una en el Paseo de Ribalta en un acto que se conoce como “Encesa” (“encendido”) y que preside la Reina de las Fiestas de la Magdalena, todo un espectáculo de luz digno de ver.

Las Fiestas de la Magdalena tienen también un momento clave y especialmente emotivo, como es la Ofrenda de Flores a la Mare de Déu del Lledó, patrona de Castellón, ofrenda muy similar a la que tiene lugar en las Fallas de Valencia hacia su patrona, la “Mare de Déu dels Desamparats”, y con la que los castellonenses rinden tributo religioso a su patrona de una forma especialmente vistosa, popular y participativa.

Y es precisamente el carácter popular y participativo de La Magdalena de Castellón lo que caracteriza a estas fiestas, unas fiestas que se viven por la gente en la calle: bailes, música, fuegos artificiales, juegos, festivales tradicionales, teatro en la calle, pasacalles y un conjunto de actividades que marcan el inicio de la primavera en Castellón, algo que en el Mediterráneo se vive y celebra de una manera muy especial y que culmina en la Plaza Mayor de Castellón el último domingo de la semana de fiestas con el “Magdalena Vítol” de la Reina de las Fiestas, un grito con el que se dan por terminadas las fiestas hasta el año siguiente, no sin antes prender una traca que recorre la ciudad.