Magdalena, festa plena!!!

 

Y una vez que han terminado las Fallas de Valencia, en la Comunidad Valenciana, sin embargo, continúa la fiesta.

Efectivamente, la Comunidad Valenciana no se rinde ante la resaca fallera y en Castellón nos espera un fin de semana lleno de música, luz y color, como gusta a valencianos y castellonenses celebrar sus fiestas, a los que se unirán en San Juan los alicantinos con sus “Fogueres de Sant Joan”, recibiendo así a la primavera de la forma que tanto gusta a los habitantes de la Comunidad Valenciana: con mucho ruido y pólvora, música y, sobre todo, luz.

Quizás, de entre las grandes fiestas de la Comunidad Valenciana, las Fiestas de la Magdalena de Castellón sean las más desconocidas, ya que siempre quedan ensombrecidas por sus hermanas falleras, dada la proximidad de ambas festividades. Sin embargo, las Fiestas de la Magdalena nada tienen que envidiar a las Fallas de Valencia, ya que cuentan con un encanto propio y una personalidad que las individualiza, centrándose más en los aspectos tradicionales que en la espectacularidad de sus celebraciones.

En el propio origen de las Fiestas de la Magdalena se puede observar lo que indicamos, ya que en esta festividad se conmemora el traslado de la ciudad desde la colina de la Magdalena hasta la llanura litoral en 1251, lo que ya nos indica el especial sentimiento de los castellonenses en esta celebración y su carácter eminentemente popular y participativo. Así, uno de los primeros actos que dan inicio a las Fiestas de la Magdalena de Castellón es la “Cabalgata del Pregó” y la Romería a la Ermita de la Magdalena: con la primera, los castellonenses dan inicio a las fiestas con una cabalgata que ilumina la noche de Castellón con trajes típicos y figuras mitológicas e históricas; con la segunda, los castellonenses rinden tributo a su historia el tercer domingo de Cuaresma, desplazándose en romería hasta la Ermita de la Magdalena, portando unas largas cañas rematadas con una cinta verde (de ahí que también se la conozca como “Romeria de les Canyes”, con lo que rememoran el traslado de la ciudad a la costa.

Tras la “Romeria de les Canyes” tiene lugar el regreso (“La Tornà”) a la ciudad de Castellón, tras la cual se celebra el impresionante desfile de “Les Gaiates”, un alarde de ingenio, creatividad, luz y belleza en el que desfilan por las calles de Castellón unas carrozas en forma de gayatas que compiten entre si por ver cuál obtiene el premio a la mejor iluminación, diseño e ingenio, recordando con ello a los faroles utilizados por los primitivos castellonenses cuando descendieron de la montaña para establecerse en la Plana. En el recorrido de este desfile intervienen 19 comisiones festeras, entre las que se incluye la del Ayuntamiento de Castellón, llenando la noche castellonense de luz y color, acompañada de música y del calor y emoción de los castellonenses. Al día siguiente, por la noche, se encenderán todas las “Gaiates” de una en una en el Paseo de Ribalta en un acto que se conoce como “Encesa” (“encendido”) y que preside la Reina de las Fiestas de la Magdalena, todo un espectáculo de luz digno de ver.

Las Fiestas de la Magdalena tienen también un momento clave y especialmente emotivo, como es la Ofrenda de Flores a la Mare de Déu del Lledó, patrona de Castellón, ofrenda muy similar a la que tiene lugar en las Fallas de Valencia hacia su patrona, la “Mare de Déu dels Desamparats”, y con la que los castellonenses rinden tributo religioso a su patrona de una forma especialmente vistosa, popular y participativa.

Y es precisamente el carácter popular y participativo de La Magdalena de Castellón lo que caracteriza a estas fiestas, unas fiestas que se viven por la gente en la calle: bailes, música, fuegos artificiales, juegos, festivales tradicionales, teatro en la calle, pasacalles y un conjunto de actividades que marcan el inicio de la primavera en Castellón, algo que en el Mediterráneo se vive y celebra de una manera muy especial y que culmina en la Plaza Mayor de Castellón el último domingo de la semana de fiestas con el “Magdalena Vítol” de la Reina de las Fiestas, un grito con el que se dan por terminadas las fiestas hasta el año siguiente, no sin antes prender una traca que recorre la ciudad.

Carcaixent

Carcaixent, la capital de la Vall d’Aigües Vives

Carcaixent és un municipi espanyol de la província de València, Comunitat Valenciana, pertanyent a la comarca de la Ribera Alta. Té una població de 20.479 habitants.

El terme municipal se situa entre el marge dret del riu Xúquer, la Vall d’Aigües Vives i les Muntanyes del Convent. La ciutat de Carcaixent és el nucli més important del municipi, que a més li dóna nom.

Pel que fa a l’orografia, cal dir que és regada pel riu Xúquer i pels seus afluents Magre, Verd i Barxeta, i també per la Real Séquia de Carcaixent. El terme és majorment pla, i s’estén per la unitat geogràfica que forma la vall del Xúquer.

En el terme municipal de Carcaixent es troben també els següents nuclis de población:Barraca d’Aigües Vives i Cogullada.

Història de Carcaixent

Ermita de Sant Roc

Hi ha antecedents prehistòrics d’una població molt antiga, des de l’època neolítica, especialment de restes ibèriques i romans. Siga com siga, la localitat de Carcaixent té el seu origen en una alqueria musulmana.

Durant el període de domini àrab, es va organitzar el territori i la població de manera dispersa en alqueries. Hi ha unes quantes alqueries documentades en el terme: la de Carcaixent, Cogullada, Ternils, Benimaclí, Benivaire, Alborgí… Totes estes formaven un conjunt territorial que es coneixerà després amb el nom de «Horta de Cent» o «Huerta de Carcagente».

La conquista cristiana per Jaume I d’Aragó en el segle XIII i la posterior repoblació, van produir diferents canvis radicals en esta organització. Prompte va començar un procés de concentració de la població que va beneficiar al nucli de Carcaixent.

L’any 1266 tenia 60 cases i uns 250 veïns. Es va establir la parròquia en l’alqueria de Ternils, i d’esta manera, Ternils es va convertir en el centre religiós d’esta Horta de Cent. Per este motiu, es va construir ràpidament una bella edificació de pedra que es conserva actualment amb la seua estructura original (Ermita de Sant Roc).

Estos nuclis depenien de la vila d’Alzira, una de les més importants del Regne de València. Formaven part del seu terme municipal igual que altres poblacions (Algemesí, Guadassuar, etc.).

Esta situació de dependència va perdurar durant tota l’Edat Mitjana i part de l’Edat Moderna (fins al segle XVI. L’any 1348, la guerra de la Unió va afectar les alqueries, Carcaixent i Cogullada van ser cremades.

L’Edat Moderna va ser l’etapa més brillant, en la que la localitat va aconseguir la seua independència. A principis del segle XVI, l’any 1521, era un dels principals nuclis agermanats on tenien lloc lluites en els seus carrers. Es va produir un gran creixement econòmic a causa, sobretot, del cultiu de la morera i del comerç de la seda.

Paral·lelament, es va produir un gran creixement demogràfic, continuant el procés de concentració de població i intensificat, a més, per causes climàtiques (fortes inundacions) .

Esta localitat es troba més elevada geogràficament i tindria segurament un gran poder d’atracció. També allí es va traslladar la parròquia de Ternils (1572). I és en eixe moment, al separar-se d’Alzira, quan va assumir l’autonomia. El monarca Felip II va donar a Carcaixent el títol d’Universitat (1576) i poc després el títol de Vila Real, amb dret de vot en les Corts Valencianes, per mitjà de privilegis reals i amb el pagament previ de substanciosos.

En el segle XVII es realitza una obra de gran transcendència per a Carcaixent: la Real Séquia de Carcaixent, construïda entre 1654 i 1679, amb l’autorització del rei Felip IV, que arreplega les aigües del riu Xúquer des del terme de Sumacàrcer i es ramifica en tres quan arriba al terme de Carcaixent.

Gràcies a esta obra, es van posar les bases per al posterior desenrotllament econòmic d’esta Vila Real en el segle XVIII. En l’actualitat, la séquia (amb els seus tres ramals de la Vall, de la Coma i de Sant Roc) abastix d’aigües a 1.361 hectàrees de regadiu tradicional, segons xifres oficials.

Magatzem de Ribera

La guerra d’Independència va afectar la localitat, i va tindre lloc una batalla en què va nàixer la llegenda de la «Marquesita», Mª Antonia Talens Mesquita (1783-1858) . El ferrocarril de València a Xàtiva va arribar l’any 1853, i en 1864 va començar a funcionar el tramvia Carcaixent-Gandía-Denia.

Al setembre de l’any 1911, els successos causats per la vaga contra la guerra d’África van produir un amotinament que va acabar amb la crema de l’ajuntament.

L’any 1916, s’independitza de la ciutat d’Alzira i se li concedix el títol de ciutat.

L'Hospital de la Ribera

L’Hospital de la Ribera, referent nacional en implante coclear

Més de 150 pacients de l’Hospital de la Ribera (Alzira) han superat la seua sordera bilateral profunda gràcies a l’implante de l’audiopròtesi coclear. la Ribera és, actualment, un dels hospitals públics d’Espanya amb més experiència en la col·locació d’este sistema auditiu.

Esta tecnologia suposa un gran avanç en la qualitat de vida de les persones que, a causa de la seua pèrdua auditiva severa, han de portar un dispositiu auditiu. Amb ell, els pacients, no sols recuperen la capacitat de sentir, sinó que també recuperen qualitat de vida, al fer més fàcil la seua integració tant a nivell social com laboral.

Així mateix, l’implante coclear també està indicat en xiquets que naixen amb una pèrdua d’audició profunda, cosa que ocorre en 1 de cada 1.000 naixements. Segons els experts, els xiquets poden rebre l’implante entre el primer i segon any de vida, amb el consegüent benefici per al seu desenrotllament futur.

L’implante coclear és un dispositiu electrònic amb què els senyals acústics es transformen en impulsos elèctrics que estimulen el nervi auditiu i envien el so al cervell. Quant a la implantació, es tracta d’una cirurgia molt senzilla que es du a terme amb anestèsia general; a més, esta cirurgia compta amb un postoperatori ràpid, confortable i tot just dolor. El pacient només requerix d’ingrés hospitalari d’1 dia, després del que pot tornar al seu domicili.

En la implantació de l’audiopròtesi coclear participa un equip professional multidisciplinari compost per otorinolaringòlegs, pediatres, radiòlegs, psiquiatres, neurofisiólogos, logopedes i audiólogos.

El Servici d’Otorinolaringologia de l’Hospital Universitari de la Ribera és una referència nacional en l’implante coclear; per això, pacients de tota la Comunitat Valenciana acudixen a este centre fent ús de la lliure elecció d’especialista i centre.

A partir de hui, una vegada que ja hem conegut les peculiaritats de la nostra comarca, començaré a comentar-vos algunes notícies importants per als nostres pobles. Hui hem començat amb l’Hospital de la Ribera d’Alzira.

Futbol femení

El COTIF debat sobre futbol femení en una taula redona

El COTIF va ser una de les primeres institucions potents a apostar fa ja anys pel futbol femení. Va començar a celebrar un campionat que de comarcal es va transformar en internacional, sent guanyat en els últims anys per formacions com el FC Barcelona, Athletic Club o Betis. Per la Ciutat Esportiva dels Arcs han passat equips d’Amèrica, África i Europa i per al pròxim estiu està confirmada ja la presència de tres dels millors quatre equips de la lliga espanyola (l’Atlètic de Madrid, el València CF i el Llevant UD) i de la selecció nacional del Marroc.

Valencia al Cerro del Espino

L’oferta es complementa ara amb una de les taules redones més completes que s’han celebrat en la història del futbol femení. El COTIF reunix el seleccionador nacional d’Espanya i representants del món arbitral, Atlètic de Madrid, València i Llevant en una taula redona sobre el futbol femení.

En l’Alcúdia, es concentraran algunes de les representants més importants del futbol de dones, en un acte que buscarà confrontar quina és la situació de l’esport rei de dones, quines són les perspectives de futur i quins canvis han succeït en els últims anys. Per a això es comptarà amb la presència, res més i res menys, que de l’entrenador de la Selecció Espanyola Femenina, Jorge Vilda, així com també de l’entrenador de l’equip actual líder de la lliga espanyola, l’Atlètic de Madrid d’Ángel Villacampa.

A més, el comité organitzador del COTIF ha invitat les coordinadores generals del València CF femení, Marina Gassent; i del Llevant UD, Rosa Castillo; mentres Tatiana Comino aportarà la perspectiva arbitral, després d’any d’experiència en els terrenys de joc. Amb tot, es completarà una important taula de debat que abraçarà els principals temes en lliça d’un esport en expansió, cada vegada més practicat i també més respectat.

Valencia y Llevant

La taula redona portarà per títol «El futbol femení a debat». Segons el president del COTIF, Eliseu Gómez: «El torneig que organitzem porta ja molts anys apostant perquè les dones compten amb els mateixos drets que els hòmens en el món del futbol, tantes vegades aparador de la vida. Pel nostre campionat han passat jugadores de primer nivell com Irene Paredes (que ara està en el PSG) o Alèxia Putellas, que continua donant moltes alegries al FC Barcelona. El pròxim campionat que es jugue a l’estiu serà el més important que s’haja disputat mai ja que a l’Atlètic de Madrid, València, Llevant i El Marroc es va a sumar dos equips més de primer nivel”.

Sense cap dubte, serà un gran acte per a destacar el gran nivell actual del futbol femení a Espanya. A més a la Comunitat Valenciana podem presumir de tindre dos equips entre els quatre primers classificats de la Lliga Espanyola.