COTIF

El COTIF, molt més que un torneig de futbol

El Comité Organitzador del Torneig Internacional de Futbol Sub-20 (COTIF) naix després que l’equip juvenil de L’ALCÚDIA participara en el Torneig Internacional celebrat en la ciutat francesa de Bollene, França, l’any 1983.

Des del començament, naix no sols com un esdeveniment esportiu més, sinó que pretén anar més enllà i aglutinar l’entorn de la pràctica del futbol, que es convertix així en eix motor, el món de la cultura fomentant l’esperit de cooperació i de convivència entre les gents de distints pobles i cultures.

El Torneig no és flor d’unes setmanes a l’any que eclosiona en els 10 dies de trobades i competició i després es marcida en espera de l’arribada d’un altre any. Els membres del COTIF treballen tot l’any en la preparació de l’esdeveniment i des del mateix moment en què es posa fi al Torneig, l’últim dia, amb l’entrega de premis comença l’activitat de preparació del COTIF de l’any següent.

El Torneig s’ha convertit així en un esdeveniment d’especial importància per a tot un poble, L’Alcúdia, però també per a tota la comarca de la Ribera que espera ansiosa la presentació de l’esdeveniment esportiu estiuenc que els farà disfrutar de bon futbol, en quantitat i qualitat, en un ambient acollidor i distés que és el que oferix el ciutadà valencià.

En els ja més de 30 anys de funcionament, el resultat no ha pogut ser més satisfactori perquè en els 11 dies de COTIF la mitjana de públic assistent en la primera part de la competició és de 5000 persones i en els partits de semifinals i de la final, entre 7000 i 8000. Xifres que cal analitzar en la seua justa mesura quan la població de L’Alcúdia és aproximadament d’uns 12.500 habitants.

Inaguració COTIF

Però el Torneig també és un poc més que esport, també és cultura, divulgació, però també intercanvi i per això no es descuiden facetes tan importants com les espectaculars cerimònies d’inauguració i de clausura que pretenen mostrar en el marc de la competició aspectes de les nostres tradicions i la nostra particular manera de ser. Per a això hem tingut la sort de comptar amb extraordinàries persones i dos grans artistes de la coreografia com són Enric Gimeno i José Tomás Cháfer.

El cartell anunciador de l’esdeveniment, que després serà apegat per tots els racons de la Comunitat Valenciana, cada any és encarregat a un pintor de fama de la comarca: Manuel Boix, Adriá Pina, Rafael Armengol, Rafa Tormo, Oreto Creua, Isaac Blasco, José Martínez, Enric Solves, Paco Castelló…

S’han organitzat exposicions i representacions plàstiques vinculades amb l’esport que s’han traslladat del camp de futbol a la Casa de la Cultura agermanant així els dos àmbits de la formació humana: el cos i la ment. Inclús se n’ha anat més enllà i s’han portat al carrer i a les places estes representacions plàstiques perquè s’implicara tot el poble.

Premis COTIF

Actualment el COTIF compta amb un torneig sub-20 a què vénen els millors equips de la categoria de tot el món (molts patrocinats per marques com Nike o Adidas), un torneig per a jóvens promeses i des de fa alguns anys un torneig de futbol femení amb equips molt prestigiosos.

Tot açò ha convertit el COTIF L’Alcúdia en el Torneig més important del món, en la seua categoria, si exceptuem els oficials de la RFEF, de la UEFA o de la FIFA. Si vols visitar-ho, pots cercar ofertes en Vueling, Atràpalo o eDreams.

Monuments d'Alzira

Monuments d’Alzira: recorregut per la capital de la Ribera Alta

Alzira és una ciutat de la província de València, a la Comunitat Valenciana. És capital de la Ribera Alta i compta amb 44.488 habitants. Hui vull parlar-vos dels principals monuments d’Alzira.

A pesar de les greus pèrdues que la ciutat ha patit al llarg de la Història en el seu patrimoni cultural, Alzira encara oferix una interessant riquesa monumental, localitzada principalment en la Vila o centre històric, hui bé d’interés cultural en constant recuperació, en el que destaquen el principal temple urbà, l’arxiprestal de Santa Caterina i la Casa Consistorial (monument nacional). Són també d’interés la Creu Coberta gòtica i el cinturó murallat.

Monuments d’Alzira:

Ajuntament d'Alzira

  • La Creu Coberta. La llegenda que Jaume I el Conquistador va morir en el lloc on s’emplaça la creu, mentres era traslladat a València, fonamenta per a alguns la seua construcció en honor del monarca. No obstant els historiadors situen la seua mort en la residència que el rei tenia a Alzira, considerant la creu com un símbol de la conquista de la ciutat per a la civilització cristiana- occidental. És un dels principals monuments d’Alzira.
  • La Cova o Torre de les Meravelles es troba en la partida de Vilella d’Alzira, prop del límit amb el terme municipal de Carcaixent. Esta cova té la peculiaritat de posseir una torre quadrangular erigida en 1912 per a tancar i controlar el seu accés.
  • El Monestir de Santa Llúcia, també conegut com Convent dels Llúcies, és un conjunt conventual renaixentista, erigit durant el segle XVI a Alzira, del que subsistixen el claustre i la nau i la fatxada de l’església. Un dels monuments d’Alzira fonamentals.
  • Ajuntament. Edifici del Segle XVI. Ocupa un palau d’estil gòtic- renaixentista, típic de les mansions valencianes, construït entre 1547 i 1603. En 1930 va ser declarat Monument Nacional. L’Arxiu Municipal d’Alzira, custodiat en esta Casa Consistorial, conté alguns dels més valuosos llegats documentals de la Comunitat Valenciana. Entre la documentació que guarda destaca la sèrie de pergamins de la Cancelleria Real, la col·lecció dels Llibres dels Actes dels Jurats i Concell, el repertori de Protocols Notarials, els Padrons de la Séquia Real del Xúquer, i el més valuós, el còdex miniat del segle XIV “Aureum Opus Privilegiorum Regni Valentie”, que conté un registre de privilegis. Està datat en 1380, si bé en els segles segles XV i XVI se li van afegir més privilegis.
  • Església arxiprestal de Santa Caterina. Este edifici data del segle XIII. Construïda sobre la mesquita major la seua actual arquitectura és d’estil barroc. La seua portada va ser realitzada per Gaspar Díez en 1692. És la seu de l’Arxiprestat d’Alzira, cridat de Sant Bernat Màrtir (Sant Bernat Màrtir) , dins de l’arxidiòcesi de València.

Estos són per a mi, natural d’allí, els principals monuments d’Alzira. Espere que vos animeu a visitar-los.

Ruta dels Monestirs de València

Ruta dels Monestirs de València, art i naturalesa

La Ruta dels Monestirs de València (GR-236) és una ruta religiosa i cultural inaugurada l’any 2008. Esta ruta unix cinc històrics monestirs tots ells situats en les comarques centrals de la Província de València al llarg de 90 km.

La ruta recupera antigues sengles històriques medievals entre els monestirs, així com sengles de muntanya, camins reals i rurals i antigues vies de ferrocarril. Té el seu començament en la ciutat de Gandia i finalitza a Alzira, travessant les comarques valencianes de la Safor, la Vall d’Albaida i la Ribera Alta. La ruta dels Monestirs de València es molt important per la comarca de la Ribera Alta.

Els Monestirs

Monestir Alfahuir

La Ruta dels Monestirs de València comprén la visita als següents monestirs, tots enclavats en la província de València, amb el següent orde de visita:

  • Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, a Alfauir: Fundat en 1388 per Alfonso d’Aragó el Vell, es troba a només 8 km de Gandia. És una de les construccions monàstiques més notables de la Comunitat Valenciana, fet que es veu accentuat per la gran diversitat estilística del conjunt, on destaca per la seua especial singularitat el seu claustre goticomudèjar, un dels pocs exemples d’art mudèjar de la Comunitat Valenciana. El Monestir va ser centre espiritual i cultural de la cort del Ducat de Gandia i de la comarca de la Safor. Posteriorment, en el segle XVI, el monestir tindrà la protecció de la família Borja.
  • Monestir del Corpus Christi, a Llutxent: Té els seus orígens en una ermita del segle XIII que va ser renovada en el segle XVIII. La construcció d’este monestir està vinculada al “Milagro dels Corporales” que, segons la tradició, va ocórrer en este lloc en el segle XIII. El monestir presenta edificacions de diferents èpoques, començant-se a alçar a partir del segle XIV.
  • Monestir de Santa Maria de la Valldigna, a Simat de Valldigna: Va ser fundat per Jaume II d’Aragó en 1298. Les seues dependències s’adeqüen al model tipus del Cister, amb dos punts neuràlgics: l’església i el claustre, al voltant dels quals girava tota la vida del monestir. Roderic de Borja i el seu fill Cessar van ser abats d’este edifici conventual. En ell destaquen especialment la porta real, el cenobi, la sala capitular i el claustre i el palau de l’abat.
  • Monestir d’Aigües Vives, a Carcaixent: Els seus orígens es remunten al segle XIII, encara que l’actual edifici va ser construït durant els segles XVI i XVII amb estils gòtic i barroc, si bé l’ala nord va ser conclosa en el segle XVIII. El monestir va pertànyer a l’orde dels agustins i custodiava la imatge de la Verge d’Aigües Vives, patrona de la ciutat de Carcaixent.
  • Monestir de La Murta, a Alzira: Antic cenobi de l’orde dels jerónimos situat en la Vall de La Murta, vinculat històricament a la família de l’Ambaixador Vich. Va nàixer sota la protecció de l’important Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, el prior, Fra De La Qual Domingo Lloret, i un grup de monjos van ser enviats a Alzira en 1401. En 1989 va ser adquirit per l’Ajuntament de la ciutat i des de 1995 es troba en fase de recuperació i restauració tant el convent-fortalesa com el seu entorn i reserva natural protegida.

Itineraris de la Ruta dels Monestirs de València

Itinerari

La ruta dels Monestirs de València pot realitzar-se a través de quatre itineraris específics i diferenciats:

  • A peu, per la senda de Gran Recorregut GR-236, preparada i senyalitzada per a la pràctica del senderisme.
  • Amb cotxe.
  • Amb bicicleta de muntanya, adaptada i senyalitzada específicament per a la pràctica de BTT.
  • A cavall, pel traçat IE-001 senyalitzat i homologat per la Real Federació Hípica Espanyola (RFHE) .

Tots els itineraris són diferents i no discorren exactament pels mateixos municipis; però tots els traçats passen per tots i cada un dels monestirs.

Vos animeu a conéixer la Ruta dels Monestirs de València?

Futbol femení

El COTIF debat sobre futbol femení en una taula redona

El COTIF va ser una de les primeres institucions potents a apostar fa ja anys pel futbol femení. Va començar a celebrar un campionat que de comarcal es va transformar en internacional, sent guanyat en els últims anys per formacions com el FC Barcelona, Athletic Club o Betis. Per la Ciutat Esportiva dels Arcs han passat equips d’Amèrica, África i Europa i per al pròxim estiu està confirmada ja la presència de tres dels millors quatre equips de la lliga espanyola (l’Atlètic de Madrid, el València CF i el Llevant UD) i de la selecció nacional del Marroc.

Valencia al Cerro del Espino

L’oferta es complementa ara amb una de les taules redones més completes que s’han celebrat en la història del futbol femení. El COTIF reunix el seleccionador nacional d’Espanya i representants del món arbitral, Atlètic de Madrid, València i Llevant en una taula redona sobre el futbol femení.

En l’Alcúdia, es concentraran algunes de les representants més importants del futbol de dones, en un acte que buscarà confrontar quina és la situació de l’esport rei de dones, quines són les perspectives de futur i quins canvis han succeït en els últims anys. Per a això es comptarà amb la presència, res més i res menys, que de l’entrenador de la Selecció Espanyola Femenina, Jorge Vilda, així com també de l’entrenador de l’equip actual líder de la lliga espanyola, l’Atlètic de Madrid d’Ángel Villacampa.

A més, el comité organitzador del COTIF ha invitat les coordinadores generals del València CF femení, Marina Gassent; i del Llevant UD, Rosa Castillo; mentres Tatiana Comino aportarà la perspectiva arbitral, després d’any d’experiència en els terrenys de joc. Amb tot, es completarà una important taula de debat que abraçarà els principals temes en lliça d’un esport en expansió, cada vegada més practicat i també més respectat.

Valencia y Llevant

La taula redona portarà per títol “El futbol femení a debat”. Segons el president del COTIF, Eliseu Gómez: “El torneig que organitzem porta ja molts anys apostant perquè les dones compten amb els mateixos drets que els hòmens en el món del futbol, tantes vegades aparador de la vida. Pel nostre campionat han passat jugadores de primer nivell com Irene Paredes (que ara està en el PSG) o Alèxia Putellas, que continua donant moltes alegries al FC Barcelona. El pròxim campionat que es jugue a l’estiu serà el més important que s’haja disputat mai ja que a l’Atlètic de Madrid, València, Llevant i El Marroc es va a sumar dos equips més de primer nivel”.

Sense cap dubte, serà un gran acte per a destacar el gran nivell actual del futbol femení a Espanya. A més a la Comunitat Valenciana podem presumir de tindre dos equips entre els quatre primers classificats de la Lliga Espanyola.

L'Hospital de la Ribera

L’Hospital de la Ribera, referent nacional en implante coclear

Més de 150 pacients de l’Hospital de la Ribera (Alzira) han superat la seua sordera bilateral profunda gràcies a l’implante de l’audiopròtesi coclear. la Ribera és, actualment, un dels hospitals públics d’Espanya amb més experiència en la col·locació d’este sistema auditiu.

Esta tecnologia suposa un gran avanç en la qualitat de vida de les persones que, a causa de la seua pèrdua auditiva severa, han de portar un dispositiu auditiu. Amb ell, els pacients, no sols recuperen la capacitat de sentir, sinó que també recuperen qualitat de vida, al fer més fàcil la seua integració tant a nivell social com laboral.

Així mateix, l’implante coclear també està indicat en xiquets que naixen amb una pèrdua d’audició profunda, cosa que ocorre en 1 de cada 1.000 naixements. Segons els experts, els xiquets poden rebre l’implante entre el primer i segon any de vida, amb el consegüent benefici per al seu desenrotllament futur.

L’implante coclear és un dispositiu electrònic amb què els senyals acústics es transformen en impulsos elèctrics que estimulen el nervi auditiu i envien el so al cervell. Quant a la implantació, es tracta d’una cirurgia molt senzilla que es du a terme amb anestèsia general; a més, esta cirurgia compta amb un postoperatori ràpid, confortable i tot just dolor. El pacient només requerix d’ingrés hospitalari d’1 dia, després del que pot tornar al seu domicili.

En la implantació de l’audiopròtesi coclear participa un equip professional multidisciplinari compost per otorinolaringòlegs, pediatres, radiòlegs, psiquiatres, neurofisiólogos, logopedes i audiólogos.

El Servici d’Otorinolaringologia de l’Hospital Universitari de la Ribera és una referència nacional en l’implante coclear; per això, pacients de tota la Comunitat Valenciana acudixen a este centre fent ús de la lliure elecció d’especialista i centre.

A partir de hui, una vegada que ja hem conegut les peculiaritats de la nostra comarca, començaré a comentar-vos algunes notícies importants per als nostres pobles. Hui hem començat amb l’Hospital de la Ribera d’Alzira.