Archivo por meses: marzo 2017

L'Hospital de la Ribera

L’Hospital de la Ribera, referent nacional en implante coclear

Més de 150 pacients de l’Hospital de la Ribera (Alzira) han superat la seua sordera bilateral profunda gràcies a l’implante de l’audiopròtesi coclear. la Ribera és, actualment, un dels hospitals públics d’Espanya amb més experiència en la col·locació d’este sistema auditiu.

Esta tecnologia suposa un gran avanç en la qualitat de vida de les persones que, a causa de la seua pèrdua auditiva severa, han de portar un dispositiu auditiu. Amb ell, els pacients, no sols recuperen la capacitat de sentir, sinó que també recuperen qualitat de vida, al fer més fàcil la seua integració tant a nivell social com laboral.

Així mateix, l’implante coclear també està indicat en xiquets que naixen amb una pèrdua d’audició profunda, cosa que ocorre en 1 de cada 1.000 naixements. Segons els experts, els xiquets poden rebre l’implante entre el primer i segon any de vida, amb el consegüent benefici per al seu desenrotllament futur.

L’implante coclear és un dispositiu electrònic amb què els senyals acústics es transformen en impulsos elèctrics que estimulen el nervi auditiu i envien el so al cervell. Quant a la implantació, es tracta d’una cirurgia molt senzilla que es du a terme amb anestèsia general; a més, esta cirurgia compta amb un postoperatori ràpid, confortable i tot just dolor. El pacient només requerix d’ingrés hospitalari d’1 dia, després del que pot tornar al seu domicili.

En la implantació de l’audiopròtesi coclear participa un equip professional multidisciplinari compost per otorinolaringòlegs, pediatres, radiòlegs, psiquiatres, neurofisiólogos, logopedes i audiólogos.

El Servici d’Otorinolaringologia de l’Hospital Universitari de la Ribera és una referència nacional en l’implante coclear; per això, pacients de tota la Comunitat Valenciana acudixen a este centre fent ús de la lliure elecció d’especialista i centre.

A partir de hui, una vegada que ja hem conegut les peculiaritats de la nostra comarca, començaré a comentar-vos algunes notícies importants per als nostres pobles. Hui hem començat amb l’Hospital de la Ribera d’Alzira.

Carcaixent

Carcaixent, la capital de la Vall d’Aigües Vives

Carcaixent és un municipi espanyol de la província de València, Comunitat Valenciana, pertanyent a la comarca de la Ribera Alta. Té una població de 20.479 habitants.

El terme municipal se situa entre el marge dret del riu Xúquer, la Vall d’Aigües Vives i les Muntanyes del Convent. La ciutat de Carcaixent és el nucli més important del municipi, que a més li dóna nom.

Pel que fa a l’orografia, cal dir que és regada pel riu Xúquer i pels seus afluents Magre, Verd i Barxeta, i també per la Real Séquia de Carcaixent. El terme és majorment pla, i s’estén per la unitat geogràfica que forma la vall del Xúquer.

En el terme municipal de Carcaixent es troben també els següents nuclis de población:Barraca d’Aigües Vives i Cogullada.

Història de Carcaixent

Ermita de Sant Roc

Hi ha antecedents prehistòrics d’una població molt antiga, des de l’època neolítica, especialment de restes ibèriques i romans. Siga com siga, la localitat de Carcaixent té el seu origen en una alqueria musulmana.

Durant el període de domini àrab, es va organitzar el territori i la població de manera dispersa en alqueries. Hi ha unes quantes alqueries documentades en el terme: la de Carcaixent, Cogullada, Ternils, Benimaclí, Benivaire, Alborgí… Totes estes formaven un conjunt territorial que es coneixerà després amb el nom de “Horta de Cent” o “Huerta de Carcagente”.

La conquista cristiana per Jaume I d’Aragó en el segle XIII i la posterior repoblació, van produir diferents canvis radicals en esta organització. Prompte va començar un procés de concentració de la població que va beneficiar al nucli de Carcaixent.

L’any 1266 tenia 60 cases i uns 250 veïns. Es va establir la parròquia en l’alqueria de Ternils, i d’esta manera, Ternils es va convertir en el centre religiós d’esta Horta de Cent. Per este motiu, es va construir ràpidament una bella edificació de pedra que es conserva actualment amb la seua estructura original (Ermita de Sant Roc).

Estos nuclis depenien de la vila d’Alzira, una de les més importants del Regne de València. Formaven part del seu terme municipal igual que altres poblacions (Algemesí, Guadassuar, etc.).

Esta situació de dependència va perdurar durant tota l’Edat Mitjana i part de l’Edat Moderna (fins al segle XVI. L’any 1348, la guerra de la Unió va afectar les alqueries, Carcaixent i Cogullada van ser cremades.

L’Edat Moderna va ser l’etapa més brillant, en la que la localitat va aconseguir la seua independència. A principis del segle XVI, l’any 1521, era un dels principals nuclis agermanats on tenien lloc lluites en els seus carrers. Es va produir un gran creixement econòmic a causa, sobretot, del cultiu de la morera i del comerç de la seda.

Paral·lelament, es va produir un gran creixement demogràfic, continuant el procés de concentració de població i intensificat, a més, per causes climàtiques (fortes inundacions) .

Esta localitat es troba més elevada geogràficament i tindria segurament un gran poder d’atracció. També allí es va traslladar la parròquia de Ternils (1572). I és en eixe moment, al separar-se d’Alzira, quan va assumir l’autonomia. El monarca Felip II va donar a Carcaixent el títol d’Universitat (1576) i poc després el títol de Vila Real, amb dret de vot en les Corts Valencianes, per mitjà de privilegis reals i amb el pagament previ de substanciosos.

En el segle XVII es realitza una obra de gran transcendència per a Carcaixent: la Real Séquia de Carcaixent, construïda entre 1654 i 1679, amb l’autorització del rei Felip IV, que arreplega les aigües del riu Xúquer des del terme de Sumacàrcer i es ramifica en tres quan arriba al terme de Carcaixent.

Gràcies a esta obra, es van posar les bases per al posterior desenrotllament econòmic d’esta Vila Real en el segle XVIII. En l’actualitat, la séquia (amb els seus tres ramals de la Vall, de la Coma i de Sant Roc) abastix d’aigües a 1.361 hectàrees de regadiu tradicional, segons xifres oficials.

Magatzem de Ribera

La guerra d’Independència va afectar la localitat, i va tindre lloc una batalla en què va nàixer la llegenda de la “Marquesita”, Mª Antonia Talens Mesquita (1783-1858) . El ferrocarril de València a Xàtiva va arribar l’any 1853, i en 1864 va començar a funcionar el tramvia Carcaixent-Gandía-Denia.

Al setembre de l’any 1911, els successos causats per la vaga contra la guerra d’África van produir un amotinament que va acabar amb la crema de l’ajuntament.

L’any 1916, s’independitza de la ciutat d’Alzira i se li concedix el títol de ciutat.

Ruta dels Monestirs de València

Ruta dels Monestirs de València, art i naturalesa

La Ruta dels Monestirs de València (GR-236) és una ruta religiosa i cultural inaugurada l’any 2008. Esta ruta unix cinc històrics monestirs tots ells situats en les comarques centrals de la Província de València al llarg de 90 km.

La ruta recupera antigues sengles històriques medievals entre els monestirs, així com sengles de muntanya, camins reals i rurals i antigues vies de ferrocarril. Té el seu començament en la ciutat de Gandia i finalitza a Alzira, travessant les comarques valencianes de la Safor, la Vall d’Albaida i la Ribera Alta. La ruta dels Monestirs de València es molt important per la comarca de la Ribera Alta.

Els Monestirs

Monestir Alfahuir

La Ruta dels Monestirs de València comprén la visita als següents monestirs, tots enclavats en la província de València, amb el següent orde de visita:

  • Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, a Alfauir: Fundat en 1388 per Alfonso d’Aragó el Vell, es troba a només 8 km de Gandia. És una de les construccions monàstiques més notables de la Comunitat Valenciana, fet que es veu accentuat per la gran diversitat estilística del conjunt, on destaca per la seua especial singularitat el seu claustre goticomudèjar, un dels pocs exemples d’art mudèjar de la Comunitat Valenciana. El Monestir va ser centre espiritual i cultural de la cort del Ducat de Gandia i de la comarca de la Safor. Posteriorment, en el segle XVI, el monestir tindrà la protecció de la família Borja.
  • Monestir del Corpus Christi, a Llutxent: Té els seus orígens en una ermita del segle XIII que va ser renovada en el segle XVIII. La construcció d’este monestir està vinculada al “Milagro dels Corporales” que, segons la tradició, va ocórrer en este lloc en el segle XIII. El monestir presenta edificacions de diferents èpoques, començant-se a alçar a partir del segle XIV.
  • Monestir de Santa Maria de la Valldigna, a Simat de Valldigna: Va ser fundat per Jaume II d’Aragó en 1298. Les seues dependències s’adeqüen al model tipus del Cister, amb dos punts neuràlgics: l’església i el claustre, al voltant dels quals girava tota la vida del monestir. Roderic de Borja i el seu fill Cessar van ser abats d’este edifici conventual. En ell destaquen especialment la porta real, el cenobi, la sala capitular i el claustre i el palau de l’abat.
  • Monestir d’Aigües Vives, a Carcaixent: Els seus orígens es remunten al segle XIII, encara que l’actual edifici va ser construït durant els segles XVI i XVII amb estils gòtic i barroc, si bé l’ala nord va ser conclosa en el segle XVIII. El monestir va pertànyer a l’orde dels agustins i custodiava la imatge de la Verge d’Aigües Vives, patrona de la ciutat de Carcaixent.
  • Monestir de La Murta, a Alzira: Antic cenobi de l’orde dels jerónimos situat en la Vall de La Murta, vinculat històricament a la família de l’Ambaixador Vich. Va nàixer sota la protecció de l’important Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, el prior, Fra De La Qual Domingo Lloret, i un grup de monjos van ser enviats a Alzira en 1401. En 1989 va ser adquirit per l’Ajuntament de la ciutat i des de 1995 es troba en fase de recuperació i restauració tant el convent-fortalesa com el seu entorn i reserva natural protegida.

Itineraris de la Ruta dels Monestirs de València

Itinerari

La ruta dels Monestirs de València pot realitzar-se a través de quatre itineraris específics i diferenciats:

  • A peu, per la senda de Gran Recorregut GR-236, preparada i senyalitzada per a la pràctica del senderisme.
  • Amb cotxe.
  • Amb bicicleta de muntanya, adaptada i senyalitzada específicament per a la pràctica de BTT.
  • A cavall, pel traçat IE-001 senyalitzat i homologat per la Real Federació Hípica Espanyola (RFHE) .

Tots els itineraris són diferents i no discorren exactament pels mateixos municipis; però tots els traçats passen per tots i cada un dels monestirs.

Vos animeu a conéixer la Ruta dels Monestirs de València?