Archivo de la etiqueta: Carcaixent

Carcaixent

Carcaixent, la capital de la Vall d’Aigües Vives

Carcaixent és un municipi espanyol de la província de València, Comunitat Valenciana, pertanyent a la comarca de la Ribera Alta. Té una població de 20.479 habitants.

El terme municipal se situa entre el marge dret del riu Xúquer, la Vall d’Aigües Vives i les Muntanyes del Convent. La ciutat de Carcaixent és el nucli més important del municipi, que a més li dóna nom.

Pel que fa a l’orografia, cal dir que és regada pel riu Xúquer i pels seus afluents Magre, Verd i Barxeta, i també per la Real Séquia de Carcaixent. El terme és majorment pla, i s’estén per la unitat geogràfica que forma la vall del Xúquer.

En el terme municipal de Carcaixent es troben també els següents nuclis de población:Barraca d’Aigües Vives i Cogullada.

Història de Carcaixent

Ermita de Sant Roc

Hi ha antecedents prehistòrics d’una població molt antiga, des de l’època neolítica, especialment de restes ibèriques i romans. Siga com siga, la localitat de Carcaixent té el seu origen en una alqueria musulmana.

Durant el període de domini àrab, es va organitzar el territori i la població de manera dispersa en alqueries. Hi ha unes quantes alqueries documentades en el terme: la de Carcaixent, Cogullada, Ternils, Benimaclí, Benivaire, Alborgí… Totes estes formaven un conjunt territorial que es coneixerà després amb el nom de “Horta de Cent” o “Huerta de Carcagente”.

La conquista cristiana per Jaume I d’Aragó en el segle XIII i la posterior repoblació, van produir diferents canvis radicals en esta organització. Prompte va començar un procés de concentració de la població que va beneficiar al nucli de Carcaixent.

L’any 1266 tenia 60 cases i uns 250 veïns. Es va establir la parròquia en l’alqueria de Ternils, i d’esta manera, Ternils es va convertir en el centre religiós d’esta Horta de Cent. Per este motiu, es va construir ràpidament una bella edificació de pedra que es conserva actualment amb la seua estructura original (Ermita de Sant Roc).

Estos nuclis depenien de la vila d’Alzira, una de les més importants del Regne de València. Formaven part del seu terme municipal igual que altres poblacions (Algemesí, Guadassuar, etc.).

Esta situació de dependència va perdurar durant tota l’Edat Mitjana i part de l’Edat Moderna (fins al segle XVI. L’any 1348, la guerra de la Unió va afectar les alqueries, Carcaixent i Cogullada van ser cremades.

L’Edat Moderna va ser l’etapa més brillant, en la que la localitat va aconseguir la seua independència. A principis del segle XVI, l’any 1521, era un dels principals nuclis agermanats on tenien lloc lluites en els seus carrers. Es va produir un gran creixement econòmic a causa, sobretot, del cultiu de la morera i del comerç de la seda.

Paral·lelament, es va produir un gran creixement demogràfic, continuant el procés de concentració de població i intensificat, a més, per causes climàtiques (fortes inundacions) .

Esta localitat es troba més elevada geogràficament i tindria segurament un gran poder d’atracció. També allí es va traslladar la parròquia de Ternils (1572). I és en eixe moment, al separar-se d’Alzira, quan va assumir l’autonomia. El monarca Felip II va donar a Carcaixent el títol d’Universitat (1576) i poc després el títol de Vila Real, amb dret de vot en les Corts Valencianes, per mitjà de privilegis reals i amb el pagament previ de substanciosos.

En el segle XVII es realitza una obra de gran transcendència per a Carcaixent: la Real Séquia de Carcaixent, construïda entre 1654 i 1679, amb l’autorització del rei Felip IV, que arreplega les aigües del riu Xúquer des del terme de Sumacàrcer i es ramifica en tres quan arriba al terme de Carcaixent.

Gràcies a esta obra, es van posar les bases per al posterior desenrotllament econòmic d’esta Vila Real en el segle XVIII. En l’actualitat, la séquia (amb els seus tres ramals de la Vall, de la Coma i de Sant Roc) abastix d’aigües a 1.361 hectàrees de regadiu tradicional, segons xifres oficials.

Magatzem de Ribera

La guerra d’Independència va afectar la localitat, i va tindre lloc una batalla en què va nàixer la llegenda de la “Marquesita”, Mª Antonia Talens Mesquita (1783-1858) . El ferrocarril de València a Xàtiva va arribar l’any 1853, i en 1864 va començar a funcionar el tramvia Carcaixent-Gandía-Denia.

Al setembre de l’any 1911, els successos causats per la vaga contra la guerra d’África van produir un amotinament que va acabar amb la crema de l’ajuntament.

L’any 1916, s’independitza de la ciutat d’Alzira i se li concedix el títol de ciutat.